martes, 22 de septiembre de 2015

DIVENDRES 25 DE SETEMBRE DE 2015 DEBAT Tema, REFUGIATS: per què és tan difícil la solució?

 
Divendres 
25 de Setembre de 2015
a les 8 del vespre
a Can Pasqual
Carrer Cavallers, 26


Refugiats: per què és tan difícil la solució?
 
Amb la participació de,
Saray Espejo, responsable d'assumptes europeus a Instrategies 
i exassessora al Parlament Europeu.
Rosa Ma Codina, arxivera municipal a l'Ajuntament d'Esparreguera.
 
Aquesta greu problemàtica d'avui que es reflecteix a tots els mitjans de comunicació ve de lluny i molts pobles l'hem patit degut a la intransigència e intolerància d'uns pobles vers a altres.
Aprofitem el proper debat per recordar alguns fets reals que els estats predominants sempre han volgut silenciar.
 
 
 REFUGIATS
L’any 1915 a Armènia en el camí cap al desert, fugint de la persecució turca van morir vora un milió i mig de persones en el marc de la Primera Guerra Mundial.
L’any 1939, des del 26 de gener al 6 de febrer, al nostre país Catalunya més de 500.000 persones (uns 180.000 catalans, 90.000 aragonesos, 70.000 valencians, 52.500 andalusos, 40.500 del País Basc- Cantabria  i 38.000 castellans - manxecs), van fugir de la repressió franquista, traspassant la frontera pirinenca cap a França on van ser internats en camps de refugiats de pèssimes condicions humanes.
L’any 1956 un dels èxodes més destacables es va produir durant la revolució hongaresa, durant l’alçament popular per desfer-se del jou de la Unió Soviètica. La brutal repressió de la insurrecció per part de l'URSS, que va envair Hongria amb 150.000 homes i 6.000 tancs, va provocar que 200.000 persones fugissin cap a l'Europa occidental i els Estats Units.
L’any 1976 arran de l’acord de Madrid en que l’estat espanyol transfereix el Sàhara espanyol al Marroc i Mauritània van fugir en èxode a camps de refugiats d’Algèria i Mauritània uns 100.000 sahrauís.
L’any 1989 van començar els fluxos de refugiats d'Armènia a l'Azerbaidjan (300.000) i també a la inversa, de l'Azerbaidjan a Armènia (500.000), arran del conflicte entre aquests dos països per la regió de Nagorno-Karabakh, en la qual de sempre hi han viscut totes dues ètnies.
L’any 1991, la guerra de Croàcia va forçar 200.000 croats (1991) a fugir vers els països de l'Europa occidental, mentre que la guerra a Bòsnia (1992-1995) va generar l'esfereïdora xifra d'1.200.000 refugiats bosnians. Més tard, el conflicte de Kosovo també va generar el moviment de 1.150.000 kosovars, 800.000 dels quals van anar a Albània i Montenegro.
Entre 1991 i 1994 al Caucas nord, el conflicte entre Rússia i Txetxènia va desplaçar 250.000 txetxens cap al Daguestan i encara 200.000 més cap a Ingúixia el 1999.
L’any 2014 prop de 600.000 persones van demanar asil polític a Europa. Alemanya va rebre més de 200.000 peticions d’asil. Suècia és el segon país d’acollida i l’únic que dóna asil permanent als sirians. Entre el 2012 i el 2014 ha donat refugi a 180.000 persones.
La Comissió Europea va plantejar a l’estat espanyol, l’acollida de 4.288 persones. Davant d’aquesta demanda de la Unió Europea, el govern de Mariano Rajoy només va oferir una quota de recol·locació de 1.300 persones.
Entre l’any 2011 a 2015 uns 4.000.000 de persones de Síria, s’han vist obligats a deixar el país degut a la seva guerra civil. És l’èxode de guerra més sagnant d’aquest segle (gairebé un de cada cinc habitants de Síria). Els  veïns Turquia, el Líban, Jordània, l’Iraq i Egipte, suporten la major part de refugiats. En aquest últims anys els acollits a Alemanya pot arribar a 850.000 persones si es mantenen els fluxos actuals.
L’any 2015 el nombre de refugiats a Europa arriba a 350.000 persones. Unes 91.000 persones han arribat des d’Egipte i Líbia a les costes italianes. L’altre escenari de la tragèdia del Mediterrani són les illes gregues, on aquest any han arribat 124.000 persones.
En aquesta relació però no podem oblidar als 11 milions i mig d’immigrants Mexicans que durant anys han passat la frontera cap als Estats Units on s’hi ha refugiat i hi viuen.
 
 
 

11 de setembre de 2015 - DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Aquest passat 11 de setembre de 2015 novament la nostre entitat cultural i de debat, Fòrum 21 d’Esparreguera, ha participat junt a altres entitats del poble, en l’Ofrena floral a l’escultura “La Flama” situada a la Plaça del Centre, en commemoració de l’onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya.