domingo, 29 de marzo de 2009

La dona del segle XXI al Fòrum


LA DONA DEL SEGLE XXI: IGUALTAT O DIVERSITAT?

El dissabte, 28.03.2009 es va celebrar el debat presentat pel Ivan Rosas. Aquest cop van ser els homes del Fòrum 21 quins van presentar la seva visió sobre la problemàtica de la situació de la dona del segle XXI.

Ivan Rosàs:

El debat del passat dia 28 del Fòrum XXI tractà sobre la dona actual. Fou un debat sense cap convidat especialista en el tema, perquè vam voler articular-lo de manera diferent. Organitzàrem el debat “els homes”, i vam creure adient elaborar entre tots nosaltres una mena d’introducció inicial, que és la que jo ara us exposaré, que fou la que obrí el debat, que com sempre, fou la part més apassionant i sens dubte, enriquidora. Així doncs, us transcrit allò que ens serví com a introducció:

La voluntat inicial que tenim aquesta nit, doncs, és que hi hagi un debat de la dona, però des de l’òptica de l’home. Volem donar la nostra opinió, l’opinió de l’home, l’opinió dels homes, respecte la dona del segle XXI, la dona actual. I que això generi un enriquidor intercanvi d’opinions i diferents perspectives entre tots plegats. Voldríem generar un debat diferent, un debat original, i mirar de fugir especialment de tants tòpics que envolten aquest tema.

Un dels objectius quan vam organitzar el debat era com encetar-lo, com provocar-lo, i vam creure oportú fer uns breus comentaris amb referents històrics i fins i tot podríem dir antropològics, recordant el paper de la dona a tots els models de societats, des de les més ancestrals fins a les més recents, passant per les diferents cultures i les diferents etapes de l‘evolució. Orient, occident, societats primitives, societat actual, ... podem constatar un fet obvi: la dona, històricament, ha desenvolupat un rol familiar molt similar en totes les civilitzacions, girant pràcticament sempre al voltant de la maternitat i totes les responsabilitats domèstiques i vinculades als fills. Hi ha hagut per tant, una evident desigualtat amb el rol de l’home.



Ben entrat fins i tot el segle XX, ens trobem encara molts països, no cal que anem massa enrere en el temps per tenir-ne alguna mostra, en que la dona no ha gaudit fins fa ben pocs anys dels drets fonamentals i ha patit una gran marginació vers l’home, en molts terrenys.

Lògicament, amb la consolidació dels models democràtics, parlem principalment d’occident, tota aquesta situació ha anat canviant amb les legislacions corresponents per tal de garantir la igualtat jurídica i social a la dona i, el que és molt important també, educar les futures generacions en aquest sentit. No oblidem, tanmateix, que arreu del món existeixen encara moltíssimes societats on la dona segueix estant profundament marginada. Tot el moviment del feminisme, de molt llarga trajectòria, ha lluitat activament contra aquesta situació arreu del món.

Però arran de tots aquests plantejaments, arribant a l’actualitat i mirant cap al futur, “els homes organitzadors” ens vam plantejar algunes qüestions, que començo a posar al damunt de la taula:

La dona, en aquesta lluita o recerca per la igualtat, s’ha incorporat a un model de societat totalment masculí. Un model basat en una sèrie de valors, molts d’ells poc lloables, com ara la desmesurada competitivitat tant personal com professional, la primacia de l’àmbit laboral per damunt del familiar, l’adopció de rols estereotips, etc... Aquest és un model de futur ? És un model que està en crisi ? És un model ideal?

Henrik Johan Ibsen (1828-1906), dramaturg noruec ja al segle XIX, va dir que La Nostra societat és masculina, i fins que no hi entri la dona, no serà humana. Crec que és una apreciació important per incorporar posteriorment al debat.

Val a dir també que és evident que l’home actual ha canviat i ha modificat, afortunadament, la seva visió i les seves actituds davant la dona. Però nosaltres creiem que aquest model social no és sostenible, ni positiu, ni de futur, ni ideal. Ni abans evidentment en el seu format clàssic, amb l’home treballant i la dona a casa ocupant-se dels fills, per expressar-ho d’una manera gràfica, ni ara, amb la dona i l’home tots dos treballant, i ningú a casa ocupant-se dels fills...

La “conciliació” no és una qüestió d’organització horària, sinó que és una qüestió de concepte. Vegeu l’article que us he repartit, aparegut ahir mateix a la premsa escrita i que he volgut incorporar a darrera hora, perquè l’he considerat significatiu. Una Eurodiputada danesa, dona... mare..., ha d’ocupar-se del seu fill, fins i tot arribant a l’extrem de portar-lo i donar-li el pit al mateix Parlament Europeu. Hi ha alguna cosa que falla. Cal donar solució a situacions com aquestes, per tal que dona i home tinguin les mateixes oportunitats professionals però que també dona i home assumeixin de manera absolutament compartida totes les responsabilitats d’àmbit personal, familiar i domèstic. Urgeix trobar l’equilibri.

Quina pot ser l’aportació de la dona en aquest sentit ? Tenim alternativa real? Quin pot ser un model “femení” de societat ?

Una de les preocupacions dels que hem organitzat el Fòrum d’avui ha estat trobar el títol, la frase per encapçalar el debat, que sintetitzés en poques paraules, i en clau interrogant, com és costum al Fòrum, l’essència del debat.

La igualtat, vam pensar, és un concepte absolutament necessari en l’àmbit legal, però creiem que insuficient. Creiem que no s’ajusta totalment a l’enorme complexitat d’aquest tema. Existeixen diferències evidents en els rols que la dona i l’home juguen en les relacions socials, però quines són ? o quines han de ser, aquestes diferències, si és que han de ser?

La dona aporta els seus valors diferencials, la seva diversitat, a la societat actual ? o s’ha masculinitzat?

Cap a quin model anem o hem d’anar ? Com deia abans, cal trobar l’equilibri.

Us proposo, doncs, que avui contribuïm a trobar aquest equilibri i ens apropem a la realitat de la dona del segle XXI. Igualtat o diversitat ? O totes dues coses ?

No hay comentarios: