miércoles, 21 de noviembre de 2007

Proper debat
LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Una lacra de la nostra societat

amb Lourdes Argudo i Anna Mercader
Performance dirigida per Jaume Rovira

a Can Pasqual, 24 de novembre 20:00 hores.

Lourdes Argudo Alsina

Presidenta de l’Associació de dones juristes .

Lourdes Argudo, advocada de la Federació de Dones de Catalunya per la Igualtat, presidenta de Dones juristes , associació jurídica constituïda a Barcelona el 1989. Els seus objectius són seguir la legislació i jurisprudència que afecti les dones; treballar per aconseguir la igualtat de drets i obligacions entre les dones i els homes en tots els camps de la societat; promoure la col·laboració entre totes les dones juristes per tal d'aconseguir una societat més fraternal i solidària i prestar assistència i serveis jurídics a les dones.

L’Associació forma part de la Fédération Internationale des Femmes des Carrières Juridiques (FIFCJ), que compta amb associades a 79 països del món. També forma part de la Federació Catalana d'Organitzacions no Governamentals pels Drets Humans; de l’Observatori sobre l’acompliment de la Declaració Universal dels Drets Humans en els Drets Econòmics, Socials i Culturals; i de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR). També és membre del Consell Assessor de Barcelona per a la Carta Europea de Drets Humans a les Ciutats, de la Comissió Permanent del Consell de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona i del Consell Nacional de Dones de Catalunya.

D'altra banda, conjuntament amb Tamaia Associació de dones contra la violència familiar (Creu de Sant Jordi 2004), va constituir Un Espai pels Drets de les Dones, en el qual membres de Dones Juristes presten assistència jurídica gratuïta. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi

Anna Mercadé Ferrando

Nascuda a Barcelona, és llicenciada en Filosofia i Lletres (Pedagogia) per la Universitat Central de Filosofia i Lletres de Barcelona. Ha exercit com a pedagoga i professora d'EGB. Posteriorment, s'ha especialitzat en la formació ocupacional i en la consultoria.

Va ser pionera del moviment feminista a l'Estat espanyol. Durant l' època franquista, va promoure vocalies i associacions de dones a Catalunya.

L'any 1975 formà part de la delegació catalana que participà en el I Congres d'ONG del 1er Any Internacional de la Dona, a Berlin. Sota els auspicis de l'Associació de les Nacions Unides, va ser una de les organitzadores de les“Jornades Catalanes de la Dona”, l'any 1976. Va fundar l'Associació Catalana de la Dona, i en fou presidenta durant dos mandats consecutius. Publica El Despertar del Feminismo en España aquest mateix any.

s anomenada experta per Espanya davant la Unió Europea del Programa ILE –Woman , dedicat a la creació d’ empreses de les dones 1998-1996. Assessora a la Comisió d’ Igualtats d’ Oportunitats en aquest tema.

L'any 1992 organitza les jornades de "La dona i la Construcció Europea", celebrades a Barcelona.. Fou promotora del fòrum "Dona i Economia", que tingué lloc l’any següent.

En 1997 crea la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora. Viatja a EEUU amb una beca per investigar sobre la creació d’empreses per part de les dones i els programes de microcrèdits.

El 1998 organitza la primera campanya de dones per accedir a les Cambres de Comerç. Entren per primera vegada dones al Plè de la Cambra.

Organit
za les primeres missions empresarials als EEUU i al Marroc.

Crea el Primer Programa de Micocrèdits per a dones emprenedores a Catalunya (1999 i després el fa extensible per tot Espanya (1999- 2006).

L’ any 2000 organitza el primer Congrés Internacional de dones Empresaries amb l’ assistència de 15 països.

El 2001 organitza el primer seminari de directives i la problemàtica de la carrera professional de les dones.

Es reuneix a la Moncloa amb totes les organitzacions d’empresàries perfer una Confederació de l’estat espanyol per unir esforços.

Crea el programa “Dirigir en Femenino” per la Fundació CIREM que es desenvolupa per primera vegada conjuntament amb el consultor Lluis Casado a Caja Granada (2003-2004).

Ha realitzat conferències i seminaris per tot Espanya incloses algunes universitats d’ estiu com la Menendez Pelayo.

És especialista en Formació i Consultoria també entemes de orientació i trajectoria profesional i conciliació entre vida privada i vida laboral.

Col·labora assíduament amb la Universitat Rovira di Virgili, Les Heures, la Universitatde Vic i la Cambra de Comerç de Barcelona.

El proper debat serà el dissabte, dia 26 de gener amb el tema: “El Dakar, la sorpresa d’Àfrica?

L'any 1977 el francès Thierry Sabine es va perdre mentre participava al Ral·li Abidjan-Niça. Tot i que va estar a punt de morir, des d'aleshores Sabine es va sentir fascinat pel desert i pel continent africà. La conseqüència immediata d'aquesta fascinació es va concretar en la creació del ral·li més famós del món, el Dakar, que enguany ha arribat a la trentena edició, encara que no s’ha pogut celebrar per qüestions de seguretat.

Tradicionalment, el ral·li Dakar ha fet el trajecte des de París, d'on es donava el tret de sortida de la cursa, fins a Dakar, ciutat situada a la costa atlàntica del continent africà. Aquest recorregut explica el fet que la cursa es conegui habitualment amb el nom de Dakar ja que ja fa molts anys no s'ha iniciat a la capital francesa i oer no perdre de vista que la veritable dificultat de la cursa comença en terres africanes.

L'edició d'enguany constava d'un itinerari de 9000 km. que passava per 4 països; Lisboa hauria estat la sortida del raid que havia de finalitzar el dia 20 del mateix mes al ja mític Llac Rosa de la capital del Senegal.

Tot i la fama que ha adquirit amb els anys, el cert és que el ral·li Dakar compta amb nombrosos col·lectius que s'hi mostren contraris, amb arguments ben diversos. Hi ha qui en critica l'ostentació i la prepotència occidental de fer un ral·li que recorre països molt poc desenvolupats on la pobresa i la fam hi causen grans estralls. D'altres s'hi oposen per la contaminació que provoca el ral·li en països encara força verges, en un moment que cada vegada són més les veus que aposten per la mobilitat sostenible i la utilització de fonts d'energia renovable, inesgotables i al mateix temps no contaminants. Des de l'Àfrica, la cursa també ha servit d'excusa de reivindicacions polítiques.

A Catalunya hi ha un gran interès pel món de motor, tant pels cotxes com per les motos. I el ral·li Dakar ha encisat molts pilots que hi han volgut participar. Joan Porcar, Jordi Arcarons, Carles Mas, Josep Maria Servià, Nani Roma, Marc Coma, Jordi Viladoms, Marc Farrés i molts més pilots han afrontat el repte del desert amb resultats molt bons, destacaríem en Nani Roma i el marc Coma que han aconseguit la victòria en aquesta cursa.

Molts de nosaltres desconeixem què pot aportar de bo una cursa d’aquests tipus i per parlar-nos d’aquest tema ens acompanyaran al proper Fòrum 21 del dia 26 de gener l’Enric Clarà, en Carles Mas i l’Oleguer Serra, tots ells relacionats amb el món del motor i coneixedors del Dakar.

L’Enric Clarà que fa 25 anys que és periodista i ha seguit cinc Dakars . A més forma part de la Junta del Fòrum21.

En Carles Mas és un expilot de motos de tot terreny. Va ser campió d’Espanya d’Enduro durant set anys consecutius. A partir de l’any 1984, va començar a participar en competicions tipus ral·li i va destacar notablement en el ral·li París-Dakar, el qual va estar a punt de guanyar-lo quan quedà en una segona posició molt digna.

L’Oleguer Serra és un jove esparreguerí que va entrar a treballar al “Solo Moto” l’any 1991, estudià fotografia i el 1994 va començar a cobrir la informació dels Campionats de Motocròs (Espanya, Mundial i Estats Units), més tard, l’any 1998, va començar amb la dels ral·lis en el Ral·li Atlas de Marroc i, i ha cobert diverses vegades el Dakar .

Us hi esperem!