lunes, 31 de marzo de 2008

ESPARREGUERA TINDRÀ EL TREN!

Jordi Julià, director general tècnic d’IFERCAT (Infraestructures Ferroviaries de Catalunya), en el debat del dissabte passat, 29.03.2008, a Can Pasqual


Obren una porta perquè Esparreguera pugui tenir tren amb la nova línia orbital

Oliva Casanovas / Esparreguera

La futura línia de tren orbital, que unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró sense passar per Barcelona, podria fer arribar el tren a Esparreguera, tal com va demanar ara fa uns mesos l´Ajuntament a través d´una moció.

Jordi Julià, director general tècnic de l´empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), va mostrar dissabte al vespre a la vila un nou dibuix de la línia pel Baix Nord que, si es materialitza, permetria que Esparreguera tingués una estació molt a prop del nucli urbà. La notícia es va donar a conèixer en el marc d´un debat del Fòrum 21.

El dibuix canvia el traçat explicat fa mesos entre la nova estació d´Abrera i el pas cap al Vallès, i fa un revolt cap al nord per anar a buscar el terme d´Esparreguera, en una zona on ara hi ha graveres. «Vista la demanda de l´Ajuntament d´Esparreguera, hem estudiat fer una mica de ´bony´ i acostar-nos a Esparreguera», va assenyalar Julià, que va assegurar que la ubicació d´una futura estació s´hauria de fer «al punt que l´Ajuntament consideri important». El que sembla clar és que, si es materialitza, l´estació seria en algun lloc al sud-est del Castell 2. Julià va dir que la seguretat total que Esparreguera tingui estació no hi serà fins que s´hagi fet, però que «si l´hem dibuixada, és perquè la veiem possible».

L´alcaldessa, Paca Fosalba, va agrair la «bona disposició» de Julià per escoltar i atendre les demandes locals i va afegir que «espero que quedi ben escrit que Esparreguera vol tren». Per a Fosalba, cal que el municipi «tingui l´oportunitat d´afegir-se a aquest sistema ferroviari i no tenir la dependència que tenim de l´autovia».

Olesa ha fet també una petició, més tardana que la d´Esparreguera, per tenir una estació de la futura línia orbital. En aquest sentit, Julià va assenyalar que «Olesa encara no ha mantingut el mateix nivell de converses» que Esparreguera i que «podem rebre futures observacions que ens facin replantejar» el dibuix actual.

Julià també va parlar de Martorell, d´on va dir que és «un tema tremendament complicat». Hi passaran tant la línia orbital com l´eix transversal ferroviari (ETF), que té unes potes que baixen de Manresa i Igualada i conflueixen entre Abrera i Martorell, per separar després a Martorell les vies de passatgers i de mercaderies.

Segons Julià, la línia orbital tindria una estació a prop de SEAT; una segona, al sud de la fàbrica, on es trobarien les línies orbital i transversal, i una tercera, a l´oest de Martorell, on confluiria amb les actuals Rodalies, per a qui caldria construir un nou túnel, ja que el d´ara el farien servir els trens de mercaderies de l´ETF.

D´aquest eix, va mostrar dues simulacions de com podria quedar al seu pas per Esparreguera: un viaducte per darrere de Can Rial i un altre a l´est del nucli urbà, al cantó del riu. Amb tot, va alertar que «són uns estudis incipients» i que «s´ha de treballar molt més» sobre com serà la línia.
El proper debat serà el dissabte, dia 26 de gener amb el tema: “El Dakar, la sorpresa d’Àfrica?

L'any 1977 el francès Thierry Sabine es va perdre mentre participava al Ral·li Abidjan-Niça. Tot i que va estar a punt de morir, des d'aleshores Sabine es va sentir fascinat pel desert i pel continent africà. La conseqüència immediata d'aquesta fascinació es va concretar en la creació del ral·li més famós del món, el Dakar, que enguany ha arribat a la trentena edició, encara que no s’ha pogut celebrar per qüestions de seguretat.

Tradicionalment, el ral·li Dakar ha fet el trajecte des de París, d'on es donava el tret de sortida de la cursa, fins a Dakar, ciutat situada a la costa atlàntica del continent africà. Aquest recorregut explica el fet que la cursa es conegui habitualment amb el nom de Dakar ja que ja fa molts anys no s'ha iniciat a la capital francesa i oer no perdre de vista que la veritable dificultat de la cursa comença en terres africanes.

L'edició d'enguany constava d'un itinerari de 9000 km. que passava per 4 països; Lisboa hauria estat la sortida del raid que havia de finalitzar el dia 20 del mateix mes al ja mític Llac Rosa de la capital del Senegal.

Tot i la fama que ha adquirit amb els anys, el cert és que el ral·li Dakar compta amb nombrosos col·lectius que s'hi mostren contraris, amb arguments ben diversos. Hi ha qui en critica l'ostentació i la prepotència occidental de fer un ral·li que recorre països molt poc desenvolupats on la pobresa i la fam hi causen grans estralls. D'altres s'hi oposen per la contaminació que provoca el ral·li en països encara força verges, en un moment que cada vegada són més les veus que aposten per la mobilitat sostenible i la utilització de fonts d'energia renovable, inesgotables i al mateix temps no contaminants. Des de l'Àfrica, la cursa també ha servit d'excusa de reivindicacions polítiques.

A Catalunya hi ha un gran interès pel món de motor, tant pels cotxes com per les motos. I el ral·li Dakar ha encisat molts pilots que hi han volgut participar. Joan Porcar, Jordi Arcarons, Carles Mas, Josep Maria Servià, Nani Roma, Marc Coma, Jordi Viladoms, Marc Farrés i molts més pilots han afrontat el repte del desert amb resultats molt bons, destacaríem en Nani Roma i el marc Coma que han aconseguit la victòria en aquesta cursa.

Molts de nosaltres desconeixem què pot aportar de bo una cursa d’aquests tipus i per parlar-nos d’aquest tema ens acompanyaran al proper Fòrum 21 del dia 26 de gener l’Enric Clarà, en Carles Mas i l’Oleguer Serra, tots ells relacionats amb el món del motor i coneixedors del Dakar.

L’Enric Clarà que fa 25 anys que és periodista i ha seguit cinc Dakars . A més forma part de la Junta del Fòrum21.

En Carles Mas és un expilot de motos de tot terreny. Va ser campió d’Espanya d’Enduro durant set anys consecutius. A partir de l’any 1984, va començar a participar en competicions tipus ral·li i va destacar notablement en el ral·li París-Dakar, el qual va estar a punt de guanyar-lo quan quedà en una segona posició molt digna.

L’Oleguer Serra és un jove esparreguerí que va entrar a treballar al “Solo Moto” l’any 1991, estudià fotografia i el 1994 va començar a cobrir la informació dels Campionats de Motocròs (Espanya, Mundial i Estats Units), més tard, l’any 1998, va començar amb la dels ral·lis en el Ral·li Atlas de Marroc i, i ha cobert diverses vegades el Dakar .

Us hi esperem!