martes, 17 de febrero de 2015
RESUM DEL PASSAT DEBAT SOBRE MÚSICA DEL DIA 30-01-2015
Amb la introducció de Mariona Masferrer va començar el debat del passat mes de gener
sobre: Parlem de música, però de quina? amb la intervenció inicial d’en Miquel Duran parlant de l’Escola de
Música d’Esparreguera, com expliquen als pares dels nous alumnes a l’escola, que
es el que pretenen ensenyar, els valors que aporta la música en la seva
educació i quin pot ser el seu futur com a alumnes de l’Escola. Per la seva
part la Yolanda Martin també com a
professora de l’Escola de Música exposà la seva experiència al llarg d’aquests
últims anys amb els alumnes del centre, les fites aconseguides i la
transcendència de les possibles fites futures a la societat. A continuació en Xavier Martorell es defineix com a
intèrpret de la música que sent la necessitat de transmet-la als demés i
rebutja la paraula educador, prefereix dir-se formador. Considera que son
imprescindibles els estímuls per apreciar la música i que s’aprèn per
comparació. Luis Pueyo es considera aficionat
musical crònic. Que la música es un sentiment molt personal, depèn de la
sensibilitat de cadascú. L’important es gaudir-la, independentment de l’estil.
Abans que la música fa èmfasis en el so. Toni
Puig es presenta com aficionat a la música des de fa mes de 50 anys. Explica
els seus inicis escoltant òpera junt al seu pare, desprès la seva introducció
al jazz i posteriorment els anys 60 amb el pop. Considera molt important el
vincle del text, es a dir la lletra, en les cançons com a eina de cultura. Fa
una menció especial al saxofon, com al seu instrument preferit. Per últim en Carles Reynés també aficionat a la
música, comenta que la música que a sentit es la única que coneix i que
segurament la millor música encara estar per sentir. Associa la música a les
arts plàstiques sobretot a la dansa. Creu que la música es un procés vital i que
evoluciona com evolucionen totes les arts, pot ser clàssica, moderna o
contemporània. S’hauria d’utilitzar la música com a gaudi propi i col·lectiu i
no com prestigi i lluïment de les institucions.
Al final d’aquestes exposicions hi va haver com
sempre, un torn d’intervencions entre el públic assistent tant interessant com la
dels experts i que ens fa creure que la música incorpora una part molt
important en les nostres vides.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario