PROPER DEBAT

La trobada del mes d'abril (26.04.2008 a les 20:00 hores) serà per parlar sobre el tema: Hem perdut l'autoritat? Ens acompanyarà en Carles Parellada Enrich , mestre que forma part de l'Equip de Formació Permanent d'Infantil i Primària de l'ICE Universitat Autònoma de Barcelona.

ESPARREGUERA TINDRÀ EL TREN!

Jordi Julià, director general tècnic d’IFERCAT (Infraestructures Ferroviaries de Catalunya), en el debat del dissabte passat, 29.03.2008, a Can Pasqual

Obren una porta perquè Esparreguera pugui tenir tren amb la nova línia orbital

Oliva Casanovas / Esparreguera

La futura línia de tren orbital, que unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró sense passar per Barcelona, podria fer arribar el tren a Esparreguera, tal com va demanar ara fa uns mesos l´Ajuntament a través d´una moció.

Jordi Julià, director general tècnic de l´empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), va mostrar dissabte al vespre a la vila un nou dibuix de la línia pel Baix Nord que, si es materialitza, permetria que Esparreguera tingués una estació molt a prop del nucli urbà. La notícia es va donar a conèixer en el marc d´un debat del Fòrum 21.

El dibuix canvia el traçat explicat fa mesos entre la nova estació d´Abrera i el pas cap al Vallès, i fa un revolt cap al nord per anar a buscar el terme d´Esparreguera, en una zona on ara hi ha graveres. «Vista la demanda de l´Ajuntament d´Esparreguera, hem estudiat fer una mica de ´bony´ i acostar-nos a Esparreguera», va assenyalar Julià, que va assegurar que la ubicació d´una futura estació s´hauria de fer «al punt que l´Ajuntament consideri important». El que sembla clar és que, si es materialitza, l´estació seria en algun lloc al sud-est del Castell 2. Julià va dir que la seguretat total que Esparreguera tingui estació no hi serà fins que s´hagi fet, però que «si l´hem dibuixada, és perquè la veiem possible».

L´alcaldessa, Paca Fosalba, va agrair la «bona disposició» de Julià per escoltar i atendre les demandes locals i va afegir que «espero que quedi ben escrit que Esparreguera vol tren». Per a Fosalba, cal que el municipi «tingui l´oportunitat d´afegir-se a aquest sistema ferroviari i no tenir la dependència que tenim de l´autovia».

Olesa ha fet també una petició, més tardana que la d´Esparreguera, per tenir una estació de la futura línia orbital. En aquest sentit, Julià va assenyalar que «Olesa encara no ha mantingut el mateix nivell de converses» que Esparreguera i que «podem rebre futures observacions que ens facin replantejar» el dibuix actual.

Julià també va parlar de Martorell, d´on va dir que és «un tema tremendament complicat». Hi passaran tant la línia orbital com l´eix transversal ferroviari (ETF), que té unes potes que baixen de Manresa i Igualada i conflueixen entre Abrera i Martorell, per separar després a Martorell les vies de passatgers i de mercaderies.

Segons Julià, la línia orbital tindria una estació a prop de SEAT; una segona, al sud de la fàbrica, on es trobarien les línies orbital i transversal, i una tercera, a l´oest de Martorell, on confluiria amb les actuals Rodalies, per a qui caldria construir un nou túnel, ja que el d´ara el farien servir els trens de mercaderies de l´ETF.

D´aquest eix, va mostrar dues simulacions de com podria quedar al seu pas per Esparreguera: un viaducte per darrere de Can Rial i un altre a l´est del nucli urbà, al cantó del riu. Amb tot, va alertar que «són uns estudis incipients» i que «s´ha de treballar molt més» sobre com serà la línia.

EL PROPER DEBAT SOBRE EL TREN

Tornarem a perdre el tren?

29 de març, a les 20 hores
Can Pasqual

Ens acompanyarà en Jordi Julià, director general tècnic d’IFERCAT (Infraestructures Ferroviaries de Catalunya).

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, és una empresa pública que depèn de la Generalitat de Catalunya i que té per objecte construir les infraestructures de transport ferroviari que són competència de la Generalitat que el Govern li encomani, de conservar-les i gestionar-les, i també de conservar i gestionar les infraestructures ja construïdes que el Govern li adscrigui.

En Jordi Julià, enginyer de Camins, Canals i Ports, és un dels “pares” del tramvia de la Diagonal. Se sent orgullós del rellotge de l’estació de la plaça de Catalunya —una idea seva quan es reformava aquest espai— i d’haver estat director general de Transports de la Generalitat.

És un dels grans coneixedors de la xarxa ferroviària catalana i un ferm defensor de potenciar el transport públic a les ciutats. Va treballar a Barcelona Regional, l’empresa de l’Ajuntament de Barcelona que va planificar les infraestructures del Fòrum de 2004. Julià és professor de diversos programes de formació organitzats per la Fundació UPC, com el màster en Gestió de la Ciutat, el Màster Barcelona Architecture o el postgrau en Planificació i Gestió de la Mobilitat.

Per si voleu anar preparant el tema, us recomanem el seu llibre
Redes metropolitanas. Metropolitan networks. Ed. Gustavo Gili SA, 2006

Joana Llordella
Presidenta de Fòrum 21

El debat sobre el Dakar s'ha realitzat satisfactòriament el dia 26 de gener amb el tema: “El Dakar, la sorpresa d’Àfrica?”. En la foto es poden veure els tres conferenciants del debat: Enric Clarà, Carles Mas, i Oleguer Serra.

Núria Vives i Ribé i Dolors Balagué i Sabanés premiades amb el Premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat de Pedagogia

Van ser nominades pel Forum 21

Núria Vives i Ribé i Dolors Balagué i Sabanés , nominades pel Fòrum21 d'Esparreguera, han estat premiades amb el Premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat de Pedagogia en un acte realitzat, ahir vespre, a la Societat casino de Sant Andreu de la Barca. La història de l'IES El Cairat, de fet, el primer centre de secundària d'Esparreguera, encara que no com a centre públic, s'inicia el curs 1968-69, aleshores "Colegio Libre Adoptado Montserrat" (CLA), depenia de l'Institut "TORRAS Y BAGES" - així ho escrivien aleshores- i es va ubicar primer als locals de l'escola Montserrat d'EGB, de les M.M. Dominiques. Després de diverses localitzacions se situa on es troba actualment, al carrer Gorgonçana. Amb aquesta nominació, el Fòrum 21 va voler recordar dues professores que treballaren, i de valent, per aconseguir que els esparreguerins i esparreguerines no haguéssim de marxar a estudiar a d'altres poblacions i que, a més, tinguéssim una educació en català i democràtica, amb tots els valors necessaris per viure en societat. La feina que varen fer aquestes dues grans professionals arribava a l'extrem de fer algunes classes de química al safareig de casa de la Dolors. No és gens estrany que un dia arribés a ser Delegada Territorial i tampoc que, després de tants anys, tinguin el reconeixement que es mereixen. A l'edició d'enguany, les nominacions s'han incrementat notablement i destacaríem que, d'un total de 92 nominacions de tota la comarca, Esparreguera ha estat la població que més n'ha presentat, 18, amb dues nominacions del jurat, en Jordi Matas i Domènench, premi de música Joan Cererols i Fornells, i les guanyadores abans citades. Moltes felicitats a tots i totes!

Proper debat
LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Una lacra de la nostra societat

amb Lourdes Argudo i Anna Mercader
Performance dirigida per Jaume Rovira

a Can Pasqual, 24 de novembre 20:00 hores.

Lourdes Argudo Alsina

Presidenta de l’Associació de dones juristes .

Lourdes Argudo, advocada de la Federació de Dones de Catalunya per la Igualtat, presidenta de Dones juristes , associació jurídica constituïda a Barcelona el 1989. Els seus objectius són seguir la legislació i jurisprudència que afecti les dones; treballar per aconseguir la igualtat de drets i obligacions entre les dones i els homes en tots els camps de la societat; promoure la col·laboració entre totes les dones juristes per tal d'aconseguir una societat més fraternal i solidària i prestar assistència i serveis jurídics a les dones.

L’Associació forma part de la Fédération Internationale des Femmes des Carrières Juridiques (FIFCJ), que compta amb associades a 79 països del món. També forma part de la Federació Catalana d'Organitzacions no Governamentals pels Drets Humans; de l’Observatori sobre l’acompliment de la Declaració Universal dels Drets Humans en els Drets Econòmics, Socials i Culturals; i de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR). També és membre del Consell Assessor de Barcelona per a la Carta Europea de Drets Humans a les Ciutats, de la Comissió Permanent del Consell de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona i del Consell Nacional de Dones de Catalunya.

D'altra banda, conjuntament amb Tamaia Associació de dones contra la violència familiar (Creu de Sant Jordi 2004), va constituir Un Espai pels Drets de les Dones, en el qual membres de Dones Juristes presten assistència jurídica gratuïta. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi

Anna Mercadé Ferrando

Nascuda a Barcelona, és llicenciada en Filosofia i Lletres (Pedagogia) per la Universitat Central de Filosofia i Lletres de Barcelona. Ha exercit com a pedagoga i professora d'EGB. Posteriorment, s'ha especialitzat en la formació ocupacional i en la consultoria.

Va ser pionera del moviment feminista a l'Estat espanyol. Durant l' època franquista, va promoure vocalies i associacions de dones a Catalunya.

L'any 1975 formà part de la delegació catalana que participà en el I Congres d'ONG del 1er Any Internacional de la Dona, a Berlin. Sota els auspicis de l'Associació de les Nacions Unides, va ser una de les organitzadores de les“Jornades Catalanes de la Dona”, l'any 1976. Va fundar l'Associació Catalana de la Dona, i en fou presidenta durant dos mandats consecutius. Publica El Despertar del Feminismo en España aquest mateix any.

s anomenada experta per Espanya davant la Unió Europea del Programa ILE –Woman , dedicat a la creació d’ empreses de les dones 1998-1996. Assessora a la Comisió d’ Igualtats d’ Oportunitats en aquest tema.

L'any 1992 organitza les jornades de "La dona i la Construcció Europea", celebrades a Barcelona.. Fou promotora del fòrum "Dona i Economia", que tingué lloc l’any següent.

En 1997 crea la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora. Viatja a EEUU amb una beca per investigar sobre la creació d’empreses per part de les dones i els programes de microcrèdits.

El 1998 organitza la primera campanya de dones per accedir a les Cambres de Comerç. Entren per primera vegada dones al Plè de la Cambra.

Organitza les primeres missions empresarials als EEUU i al Marroc.

Crea el Primer Programa de Micocrèdits per a dones emprenedores a Catalunya (1999 i després el fa extensible per tot Espanya (1999- 2006).

L’ any 2000 organitza el primer Congrés Internacional de dones Empresaries amb l’ assistència de 15 països.

El 2001 organitza el primer seminari de directives i la problemàtica de la carrera professional de les dones.

Es reuneix a la Moncloa amb totes les organitzacions d’empresàries perfer una Confederació de l’estat espanyol per unir esforços.

Crea el programa “Dirigir en Femenino” per la Fundació CIREM que es desenvolupa per primera vegada conjuntament amb el consultor Lluis Casado a Caja Granada (2003-2004).

Ha realitzat conferències i seminaris per tot Espanya incloses algunes universitats d’ estiu com la Menendez Pelayo.

És especialista en Formació i Consultoria també entemes de orientació i trajectoria profesional i conciliació entre vida privada i vida laboral.

Col·labora assíduament amb la Universitat Rovira di Virgili, Les Heures, la Universitatde Vic i la Cambra de Comerç de Barcelona.

Debat: Montserrat, Collbató, Les Ginesteres, què salvem? Dia 27 d’octubre de 2007

Presentació del debat del Fòrum 21: Montserrat, Collbató, Les Ginesteres, què salvem? Dia 27 d’octubre de 2007

Amb una participació excel·lent, pel que fa al nombre d’assistents i el respecte per les paraules i opinions, se celebrà el debat sobre el projecte les Ginesteres de Collbató, del qual aquí en teniu la seva presentació.

Joana

Hola bona tarda,

Abans de presentar el debat, els voldria recordar algunes dades. L’adreça del nostre bolg, on poden trobar tota la informació del que estem fent al blog és: http://forum21-esparreguera.blogspot.com/.

El proper debat serà dissabte 24 de novembre de 2007 a les 20 hores
Debat: La violència de gènere, una lacra de la nostra societat.
Convidades: Lourdes Argudo, advocada especialista en temes relatius a les dones i l’Anna Mercadé Ferrando, fundadora i expresidenta de l’Associació Catalana de la Dona.

Com vàrem anunciar el mes passat, avui realitzarem el debat , Montserrat, Collbató, Les Ginesteres, què salvem? La nostra intenció era que avui ens acompanyessin per introduir el debat, Josefina Martínez Martínez, alcaldessa de l’Ajuntament de Collbató i en Jordi Serra com a representant de la Plataforma: Salvem Montserrat. Finalment, no ha estat possible la presència de la Sra. Josefina Martínez i, per tant, el realitzarem amb Jordi Serra, al qual li agraeixo la seva presència.

L'Ajuntament de Collbató va acordar, el 3 de maig de 2007, l'aprovació inicial del projecte d'ampliació de la zona industrial Les Ginesteres. Aquest projecte, i també el de la seva oposició, ens ha arribat a casa nostra a través d’internet o bé de la premsa i, és per això, que el Fòrum 21 va creure oportú fer-ne un debat. Primer, perquè és a tocar del nostre municipi i, segon, perquè Montserrat i el seu parc, tal com indica el títol de la Plataforma, també és cosa nostra . A més, la notícia s’ha difós a través de la ràdio, premsa i televisió i ens semblava que també teníem coses a dir o a aprendre. S’han recollit més de 65.000 signatures en contra del projecte entre les quals hi ha associacions de veïns i veïnes d’Esparreguera , així i com d’altres entitats que s’han adherit a la plataforma, aquest era un motiu més per fer-ne un debat. Però també hem sentit veus a favor del projecte que presentà l’Ajuntament de Collbató; la realitat és que aquest projecte va ser motiu de debat a les darreres eleccions i els veïns i veïnes de Collbató votaren el consistori que impulsava el projecte. És per això que hem pensat que valia la pena parlar-ne.

Si llegim la website creada per l’Ajuntament de Collbató hi podrem trobar la informació que ells han elaborat en relació al projecte de parc empresarial de Les Ginesteres. Aquest projecte, segons aquesta website, significa l’ampliació del polígon industrial de Collbató i suposarà un impuls substancial per a Collbató. Amb aquesta actuació estratègica, l’Ajuntament de Collbató podrà assumir els reptes de futur que els ciutadans i les ciutadanes de la vila els demanden.

“Les Ginesteres és el projecte que Collbató necessita. Una actuació respectuosa amb els trets d’identitat, amb l’entorn natural que és patrimoni del poble i, a la vegada, l’oportunitat d’impulsar l’activitat econòmica i empresarial d’alt valor afegit.

Les Ginesteres és la resposta adequada i sostenible a les preocupacions manifestades pels participants en el Pla Estratègic de Collbató; la resposta eficaç a les limitacions pressupostàries i financeres que té el municipi; en definitiva, la resposta raonable i raonada per afrontar les noves necessitats de serveis del poble”.

La Plataforma “Salvem Montserrat” també té una pàgina web on hi podem llegir el següent: La plataforma s'ha format com a conseqüència del descontent de gran part de la població de Collbató pel projecte de l'equip de govern municipal de convertir una bona part del seu sòl rústec en industrial. La plataforma no té color polític i aplega persones de diverses tendències i sensibilitats.

El projecte representa la destrucció del millor sòl agrícola de Collbató i una amenaça per a l'entorn privilegiat de Montserrat, molt especialment per als espais del Parc Natural de Montserrat i de la Xarxa Natura 2000 que limiten amb el nou polígon industrial. L'equip de govern està tirant endavant l'ampliació malgrat els informes desfavorables dels serveis tècnics d'Urbanisme i de Medi Ambient del propi Ajuntament, que la consideren desproporcionada i injustificada. El Consell de Medi Ambient, amb representació d'entitats i veïns, també s'ha manifestat en contra del projecte d'ampliació.

La discussió està servida!